Ahir vaig tenir el meu primer contacte amb les curses de muntanya. Va ser una cosa totalment casual, perquè en principi ja tenia el calendari tancat. Però vaig veure una cursa a Cubelles i com anava a ser-hi igualment, em vaig animar.
He de dir que, el plantejament inicial, va ser de tranquil·litat. Vaig retallar alguns rutines de dia de cursa i no vaig ni fer l’esmorzar habitual ni tampoc la passejada per estirar les cames abans d’escalfar. Tot i així, vaig arribar amb temps suficient com per poder fer unes curses i uns estiraments. Bon ambient de cursa, amb no massa gent, però tot ben muntat.
La tranquil·litat que em plantejava es va acabar quan es va donar la sortida. Com sempre em passa, i crec que sempre em passarà, no sé anar a mig gas. Al principi era un quilòmetre i escaig d’asfalt, el meu terreny, i allà vaig optar per tirar, col·locant-me entre els deu primers. I així varem aribar al tram de fora asfalt. Al principi còmode, camí de terra compacta. Els problemes van començar quan varem entrar a la llera del riu, ja que hi havia un tram de força sorra i pedres que feien que haguessis d’anar amb mil ulls. No obstant, seguia superant competidors. Fora del riu, la part complicada. Començàvem a pujar i la calor començava a passar factura. Les pujades eren força constants i les cames començaven a carregar-se. Seguiem pujant i jo ja començava a no veure el final. Així varem arribar a l’avituallament, en teoria a meitat del recorregut, i vaig agafar la tant necessària aigua. I aquí, la frase més demolidora: “Ànim, una curva i comença la pujada” Com? I tot el que hem vingut fent què era? Doncs sí amics i amigues, començava la pujada de veritat.
Van ser uns tres quilòmetres de pujada amb un terreny de terra i pedres. La sort era que l’arbrada el feia força ombrívol. Però també és cert que anava bastant al límit. Tot i així, no vaig parar en cap moment de córrer i, en tota la pujada, només em va superar un corredor. Al final, varem fer el cim i va començar la baixada. Al principi tècnica i després més portable. No obstant, anava bastant just de forces i vaig regular bastant, el que va fer que em passessin diversos corredors. També era qüestió de tècnica, ja que era la primera vegada que vbaixava per muntanya i anava amb precaució. Després, tornada per la riera i camins més planers fins a l’arribada, en posició 18.
La primera experiència amb la mutnanya, força positiva, malgrat que està clar que és una disciplina que requereix un mínim d’entrenament específic a tots els nivells. Però satisfet i crec que aquesta serà una cursa que quedarà fixe en el meu calendari anual, malgrat la calor i la humitat, que la van fer molt dura.
Semblava que la temporada de curses s’havia acabat. Així ho tenia assumit. Però al final, la casualitat s’ha creuat al meu camí. La setmana passada vaig saber que el proper diumenge es feia la Ia Cursa de Muntanya Puig del Tuila a Cubelles.