Després d’uns dies de recuperació forçosa de la meva primera mitja marató, ja que per motius d’agenda no he pogut sortir a entrenar, he anat decidint el calendari de curses d’aquí fins a finals d’any. Malgrat el rampell de tornar a fer una mitja marató diumenge, he decidit continuar amb la filosofia de córrer cada dues o tres setmanes i intentar fer curses de qualitat. Així, el calendari serà:

-8 de novembre. Mitja Marató de Salou

-22 de novembre. 10k de la Sagrera

-29 de novembre. Jean Bouin

-13 de desembre. Mitja Marató de Vilanova

-31 de desembre. Sant Silvestre de Barcelona

Doncs sí. Ahir vaig donar un pas més cap al repte disputant la meva primera mitja marató. Crec que vaig escollir un bon dia, amb un bon recorregut i condicions climàtiques excel·lents. Vaig haver de llevar-me d’hora, però també ho preferia, per tal de poder preparar-ho tot amb temps i calma. Una mica d’esmorzar, preparar la bossa i cap a Castelldefels.

Un cop allà, vaig comprovar que havia fet bé d’anar d’hora. Amb el cotxe aparcat, a buscar el dorsal i complir la primera part del ritual, la caminadeta. El temps passava i va ser tornar al cotxe, vestir-se i començar a escalfar. Poquet, la veritat. Estirar, l’últim mos i l’últim glop d’aigua. Bones sensacions. I cap a la sortida, on ja començava a haver-hi molta gent.

La sortida era comuna pels corredors dels 10km, la mitja i la marató i al principi discorria per camins estrets, així que fins al km 2 més o menys no vaig córrer còmode. A bon ritme, més o menys controlat. Podia anar més fort, però sabia que no podia estar esgotat al quilòmetre 12. Passant gent sense parar, veig que les mitjanes de quilòmetres van baixant a mesura que el camí és més clar. Així, arribo als 10 quilòmetres en un bon moment, amb la marca esperada. I aquí ja començo a animar-me una mica i a augmentar el ritme. Portava un càlcul de 4′20 per quilòmetre, però començo a comprovar que vaig millorant-lo cada vegada. Vaig avançant companys i ja estic a 4′10 al quilòmetre 17. Ara sí que puc tirar. Total, si peto serà a poc de l’arribada. Però no peto.

Sprint final i millor marca personal (lògic, era la primera…) molt per sota del que esperava 1h27m16s. Després d’això, una mica de beguda, plàtan i cap a casa content. Per la tarda, adductor dret carregat. Però ja millor. A veure quina serà la propera!

Malgrat que porti temps sense escriure, he seguit corrent. Després de tornar de vacances, només he fe tuna cursa, la de la Mercè, que em vaig prendre com un entrenament seriós més que competició. No obstant, tenint en compte les dificultats per entrenar i els dies previs, vaig aconseguir l’objectiu marcat de baixar de 40 minuts.

A partir d’aquí, m’he dedicat a preparar la Mitja Marató. És un pas intermig de preparació pel repte de la marató i la veritat és que ja tinc ganes d’arribar-hi. Per començar he escollit la Mitja Marató del Mediterrani, que passa per Castelldefels- Gavà i Sitges. És força plana, tot i que, lògicament tampoc tinc idea de fer marca (almenys no ho faré públic).

Per tal de preparar-la, he seguit treballant amb rutines similars a un 10.000 (malgrat que he tingut poc temps per entrenar), afegint la tirada llarga, que ha anat incrmentant progressivament. Així, l’última va ser aquest diumenge passat, d’1h30m, temps en el qual vaig recórrer 20,2 km. Això dóna una projecció per a la mitja marató d’1h34m, però les curses sempre són diferents.

Espero poder fer algun entrenament més durant aquesta setmana, tot i que ja tinc ganes que arribi la competició.

Després de quasi un mes d’inactivitat, torno a ser aquí. La inactivitat es podria dir que ha estat quasi total, ja que ni el destí ni el ritme de les vacances em van permetre entrenar tampoc.

No obstant, ja porto tres entrenaments des de la tornada i les coses van millorant. Ahir ja em vaig atrevir a fer set sèries de 4′ lent, 2′ mitjà i 1′ ràpid i vaig acabar força satisfet, malgrat la calor i la humitat, que ho endureixen tot bastant.

Finalment, per compromisos personals he hagut de redefinir una mica el calendari, ja que la primera setmana de setembre tinc 10 dies que em serà pràcticament impossible entrenar. Així, ajorno el meu debut a la mitja marató fins al 18 d’octubre i serà finalment a la Mitja del Mediterrani, entre Gavà i Castelldefels. I hauré de descartar els 10km de Matadepera i faré una altra de 10 km abans, probablement, per calendari, la de la Mercè.

En posts propers us explicaré perquè durant les vacances he aprofitat diverses oportunitats per ampliar el fons d’armari, amb alguna adquisició força interessant.

Ahir vaig tenir el meu primer contacte amb les curses de muntanya. Va ser una cosa totalment casual, perquè en principi ja tenia el calendari tancat. Però vaig veure una cursa a Cubelles i com anava a ser-hi igualment, em vaig animar.

He de dir que, el plantejament inicial, va ser de tranquil·litat. Vaig retallar alguns rutines de dia de cursa i no vaig ni fer l’esmorzar habitual ni tampoc la passejada per estirar les cames abans d’escalfar. Tot i així, vaig arribar amb temps suficient com per poder fer unes curses i uns estiraments. Bon ambient de cursa, amb no massa gent, però tot ben muntat.

La tranquil·litat que em plantejava es va acabar quan es va donar la sortida. Com sempre em passa, i crec que sempre em passarà, no sé anar a mig gas. Al principi era un quilòmetre i escaig d’asfalt, el meu terreny, i allà vaig optar per tirar, col·locant-me entre els deu primers. I així varem aribar al tram de fora asfalt. Al principi còmode, camí de terra compacta. Els problemes van començar quan varem entrar a la llera del riu, ja que hi havia un tram de força sorra i pedres que feien que haguessis d’anar amb mil ulls. No obstant, seguia superant competidors. Fora del riu, la part complicada. Començàvem a pujar i la calor començava a passar factura. Les pujades eren força constants i les cames començaven a carregar-se. Seguiem pujant i jo ja començava a no veure el final. Així varem arribar a l’avituallament, en teoria a meitat del recorregut, i vaig agafar la tant necessària aigua. I aquí, la frase més demolidora: “Ànim, una curva i comença la pujada” Com? I tot el que hem vingut fent què era? Doncs sí amics i amigues, començava la pujada de veritat.

Van ser uns tres quilòmetres de pujada amb un terreny de terra i pedres. La sort era que l’arbrada el feia força ombrívol.  Però també és cert que anava bastant al límit. Tot i així, no vaig parar en cap moment de córrer i, en tota la pujada, només em va superar un corredor. Al final, varem fer el cim i va començar la baixada. Al principi tècnica i després més portable. No obstant, anava bastant just de forces i vaig regular bastant, el que va fer que em passessin diversos corredors. També era qüestió de tècnica, ja que era la primera vegada que vbaixava per muntanya i anava amb precaució. Després, tornada per la riera i camins més planers fins a l’arribada, en posició 18.

La primera experiència amb la mutnanya, força positiva, malgrat que està clar que és una disciplina que requereix un mínim d’entrenament específic a tots els nivells. Però satisfet i crec que aquesta serà una cursa que quedarà fixe en el meu calendari anual, malgrat la calor i la humitat, que la van fer molt dura.

Semblava que la temporada de curses s’havia acabat. Així ho tenia assumit. Però al final, la casualitat s’ha creuat al meu camí. La setmana passada vaig saber que el proper diumenge es feia la Ia Cursa de Muntanya Puig del Tuila a Cubelles.

M’ho vaig estar pensant, però com que no he parat d’entrenar i era fàcil fer una cursa allà on anava a passar el cap de setmana, em vaig decidir a participar. Al final, serà la meva primera cursa de muntanya, el que segurament em passarà factura a nivell muscular. Però bueno, és just abans de les vacances i també està bé fer algo diferent abans de la tornada, quan ja tocarà abocar-se a la preparació de la mitja marató. Per tant, al final m’he apuntat.

És una cursa d’11 quilòmetres, de muntanya però amb un desnivell acumulat de 0, amb un punt més alt de 123m sobre el nivell del mar. Coneixent el terreny, no pot ser massa tècnic i, a més, diuen que és ràpida. No obstant, essent una distància estranya, sense cronometratge oficial i en un debut, tampoc serà l’essencial el temps. Ja veurem com va, tinc ganes.

Abans d’ahir vaig poder fer una tirada llarga a ritme tranquil (4′45″), 65 minuts en total. La distància va ser entre 13 i 14 km i les sensacions varen ser bones. En tirades llargues, tant important és la condició física com la mental. La música, la gent i la llum ho fan més suportable. Anava pensant mentre corria que una mitja o una marató sense música se’m poden fer molt llargues. Però bé,  la motivació tampoc és la mateixa.

Aquest cap de setmana tornaré a tenir sessió, però encara no he decidit què faré. L’anarquisme en el meu entrenament és evident.

Per fi he pogut entrenar amb una certa regularitat. Dissabte passat vaig tornar al meu circuit de Cubelles, amb millors senscaions que l’última vegada, i vaig poder fer 8 sèries de 4′ a ritme lent + 2′ a ritme mitjà + 1′ a ritme ràpid. És quelcom exigent, però que és entretingut.

Dilluns vaig optar per fer un altre exercici de resistència que normalment acaba petant una mica més. 10 minuts  ritme lent i després 30′ a ritme de competició. A vegades és complicat fer-ho per Barcelona, ja que els semàfors i altres obstacles van trencat el ritme. No obstant, va ser una sessió força satisfactòria i vaig acabar molt bé, al contrari de l’anterior vegada. Tinc clarament comprovat, també a les curses, que el meu rendiment és en forma de U, el que fa que passi moments complicats als moments intermitjos de la cursa.

Avui segurament tocarà una tirada llarga a ritme baix, per recuperar una miqueta els músculs i guanyar fons.

Fa dies que no escrivia, perquè també feia dies que no entrenava. Fa deu dies vaig fer una tirada exigent de 10 a ritme lent més 30′ a ritme de competició, després de treballar velocitat, i vaig notar una lleugera molèstia al gluti esquerre. Això, sumat a que he anat bastant liat, m’havia impedit tornar a córrer fins ahir.

Per provar-me, i per no fer excessos, vaig fer una tirada d’1 hora a ritme còmode (4′30″ km) pel circuit habitual d’Urgell, Diagonal fins a Sant Joan de Déu i tornada (fent algunes voltes per cobrir l’hora). Les sensacions van ser força bones, així que aquest cap de setmana incrementarem una mica les càrregues per fer algo de sèries (suposo que les típiques de 4+2+1) al circuit de Cubelles. Em queden tres setmanes d’entrenament abans de parar dues setmanes i mitja per vacances i després ja tindrem aquí la fase final de preparació de cara al debut a la mitja (que encara no sé quan serà).

També dir que sóc un corredor una mica més serio, ja que ja tinc el xip groc. En propers dies, caurà el pulsòmetre.

Ahir vaig fer un entrenament exigent a Cubelles. Seguint el meu circuit habitual, i afegint-hi una miqueta més per poder marcar el temps desitjat, vaig fer la que crec que és la tirada més llarga fins ara. En total, van ser 56 minuts, distrbuït en vuit sèries de 4′ a ritme lent, 2′ a ritme mitjà i 1′ minut a ritme ràpid, enllaçant unes amb altres. La veritat és que es fa difícil concretar la dsitància que va suposar, però jo calculo que va estar entre 12 i 13 quilòmetres. A partir d’ara, i sense cap cusa a l’horitzó, la idea és anar incrementant les càrregues en temps i distància per poder debutar amb garanties a la mitja marató. No obstant, tampoc deixaré de fer alguns entrenaments explosius per no deixar de ser competitiu en 10000. Ara ve la complexitat dels objectius i de combinar distàncies. A veure com me’n surto…Per ajudar-me, aquesta setmana espero incorporar un pulsòmetre al meu equip.